La via d’en Serreta és un petit itinerari de tall clàssic re equipat. S’enfila per un llaminer pany, amb la gràcia d’acabar pràcticament al capdamunt de la Mola. La roca és la típica de la contrada, discreta a la part inferior i excel·lent al darrer llarg de corda, sens dubte el més escalador. Per repetir-la…
L‘Aresta dels Cavalls pertany a la categoria d’escalades pioneres del País, oberta l’any 1937. L’escalada en si, té aquella bellesa clàssica del que és lògic, enfilant-se aresta amunt com si d’un enorme tobogà es tractés. El colofó el posa el darrer llarg de corda, amb una secció més aèria que li dóna l’ambient que no…
A la banda nord de la Cinglera del Bolet s’hi dibuixa mi rant a l’estrambòtic pinacle del Bolet una llaminera aresta. Escalada per primera vegada pels incombustibles Torras i Nubiola fou reoberta i rebatejada per un grup de sabadellencs que li donaren el nom que ha restat fins ara. L’escalada és absolutament lògica, aprofitant en…
Avoltes escalar és molt més que dificultat i metres, és descoberta, enfilar-se allà on per un moment l’ànima imagina, gaudir d’un entorn únic, assaborir sensacions que només pot gaudir qui és allà en aquell instant. A les beceroles de l’escalada a casa nostra, un dels primers pinacles a ser conquerits fou el modest Bolet de…
Tres tirades de pura delícia on córrer senzillament és un error que no permet gaudir de les subtileses d’aquest singular codolar. Roca mediocre que de sobte es transforma en excel·lent sense avisar, passos verticals on l’equilibri s’imposa i un final de força per sortir de la paret. L’única pega: li manquen 100 metres més.
Enllestim el repoker a la Falconera amb la degana de la paret, l’evident xemeneia TIM. D’una lògica aclaparadora és limita a seguir fil per randa la pregona cicatriu que divideix en dos la paret. Escalada en ramonage còmode amb algun pas més picantó, com la sortida de la segona reunió, on un parabolt molt mal…
La Rapsòdia fou el tercer itinerari de la paret després de la TIM i l’Estenalles, oberta per un grup d’escaladors de la Unió Excursionista de Sabadell. Aquí predomina el lliure, exceptuant el primer llarg, íntegrament en artificial i un parell de passos del segon. Hi destaca la tercera i sobretot la quarta tirada que es…
L‘Estenalles fou la segona via oberta a la Falconera, que amb esperit de directíssima ataca els desploms més pronunciats permetent una engrescadora escalada combinada, en l’actualitat completament equipada, esdevenint un gaudi que permet fruir del peculiar codolar vertical que és aquest singular pany de paret. Bon destí per les tardes caloroses, per repetir-la només haurem…
Engrescador itinerari que permet guanyar la part dreta de la Falconera íntegrament en lliure, a excepció feta dels primers metres, on haurem de fer uns passos d’A1 o bé lliure extremadament difícil per superar una pronunciada panxa. Totalment equipada, amb bona roca i de passatges variats, tenim la diversió assegurada en aquesta reposada raconada, amb…
Amb els seus poc més de 100 metres La Que Faltava és una itinerari rodó: escalada entusiasmant de dificultat mitjana, mantinguda, sobre bona roca i perfectament equipada. La via cerca amb encert el millor terreny per l’escalada lliure, serpentejant per la banda dreta de la monolítica paret de La Falconera. Anirem trobant passatges ben variats:…